No em donis tot el que demano. De vegades, només demano per a veure fins a quant puc agafar.
No em cridis. Et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar a mi també. I jo no vull fer-ho.
No em donis sempre ordres. Si, en comptes d’ordres, de vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.
Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-m’ho, però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si tu em fas sentir-me millor que els altres, algú patirà, i si em fas sentir-me pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.
No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió.
Deixa’m valer-me per mi mateix. Si tu fas tot per mi, jo mai podré aprendre.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per a treure’t d’una situació incòmoda. Em fas sentir-me malament i perdre la fe en el que em dius.
Quan jo faig alguna cosa dolenta, no m’exigeixis que et digui per què ho vaig fer. De vegades ni jo mateix ho sé. Quan estiguis equivocat en alguna cosa, admet-ho, i creixerà l’opinió que jo tinc de tu, i així m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.
Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Perquè siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.
No em diguis que faci una cosa i tu no la facis. Jo aprendré sempre el que tu fas, encara que no ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis.
Ensenya’m a estimar i a conèixer a Déu. Encara que en el col·legi em volen ensenyar, de gens val si veig que tu ni coneixes ni segueixes a Déu.
Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis: No tinc temps per a ximpleries, o Això no té importància. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.
I estima’m. I digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar-te dir-ho, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada