PRÀCTICA PSICOMOTRIU D'AUCOUTURIER.
Bernard Aucouturier va néixer el 1934 en un poble situat prop de Tours (França). Els seus pares eren educadors i practicaven la pedagogia Freinet. Després del seu batxillerat a Tours, Aucouturier estudià per a ser professor d'educació física. Un professor el marcarà, el Dr. Le Boulch. Aucouturier s'interessà molt aviat pels treballs de l'anàlisi del moviment i de la psicomotricitat. Va descobrir, llavors, a Freud, Dolto, Ajurriaguera i grans pedagogs com Montessori, Dewey, Decroly, Freinet, Makarenko i Neill.
Bernard Aucouturier va començar a treballar a Lió com a professor d'educació física, però va comprovar ràpidament que no li interessa aquesta professió, massa orientada cap a l'esport. Cridat a Tours per un equip que reeducava infants sords, va decidir orientar-se cap als nens i nenes amb dificultats. Aucouturier va treballar i investigar durant 35 anys a Tours, on va crear la pràctica psicomotriu a partir de l'observació dels nens i nenes. La seva recerca va ser constant i va col·laborar amb col·legues neuropsiquiatres, psicoanalistes i psicòlegs que li aporen les seves visons particulars.El seu treball es va orientar, llavors cap a la teràpia amb nens i nenes que presenten greus trastorns de la personalitat.
El 1967, creà, amb Lapierre la «Societat francesa d'Educació i de Reeducació Psicomotriu». Paral·lelament, va coescriure obres amb ell i amb Darrault, Empinet i Mendel.
La seva pràctica va interessar a nombrosos països estrangers. El 1976, Itàlia va obrir una escola de formació, a la qual es van afegir Espanya, Portugal, Bèlgica i Alemanya. A Amèrica del Sud, psicomotricistes d'Argentina, de Mèxic i del Brasil, el van cridar a escoles de formació on es va difondre la seva pràctica.
El 1987 creà l'Associació Europea d'Escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu, del qual és el president fundador.
Actualment, Bernard Aucouturier continua les seves activitats de formació al si de les escoles de l'Asefop. La seva última obra, on trobem els fonaments teòrics de la seva pràctica, és «Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz», de l'Editorial Graó (2004).
LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals.
En aquesta pràctica, es treballa la unitat del plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l'accés a la representació.
La pràctica té com a objectiu promoure l'expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l'infant.
L'expressivitat motriu de Bernard Aucouturier, és la forma original en què el nen manifesta els seus continguts de manera interna i inconscient, des de les primeres interaccions amb el món circumdant.
En observar el nen en acció, el/la psicomotricista descobreix i comprén el significat de la seva motivació expressiva, el seu desig de concentrar-se, de separar, de ser un mateix.El psicomotricista està disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves peticions, els desitjos més o menys conscient.
LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT
L'objectiu general de la Psicomotricitat és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants; però, aquest objectiu es concreta en d'altres de més específics, tal i com diu Aucouturier (2007):
Afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica.
Afavorir el desenvolupament dels processos d'asseguració.
Afavorir el desenvolupament del procés dedescentrament.
La funció simbòlica és la capacitat per utilitzar símbols per tal de representar quelcom. Es tracta d'una representació mental a la qual una persona li assigna un significat. El símbol més comú és la paraula parlada o escrita. Saber els símbols de les coses ajuda a pensar-hi i en les seves qualitats, a recordar i a parlar sobre elles sense necessitat de tenir-les davant nostre, per tant, els nens i nenes d'aquesta edat poden aprendre mitjançant el pensament simbòlic (no només mitjançant els sentits). Aquesta funció simbòlica es presenta de diferents maneres com, per exemple, en el joc simbòlic i en el llenguatge.
Quan es parla de processos d'asseguració es fa referència a les accions i els jocs que realitzen els infants una vegada i una altra davant de les angoixes de pèrdua que es puguin generar. En són un exemple els jocs de seguretat profunda en els quals els infants destrueixen, s'embolcallen, s'amaguen, s'identifiquen amb l'agressor... Aquests jocs tenen la funció d'assegurar una i una altra vegada a l'infant davant la pèrdua originària de si mateix i de l'objecte- mare. Aquests jocs universals fan referència a tenir i no tenir, com a accions simbòliques tant per assegurar la continuïtat de l'objecte com per a diferenciar-se d'ell i ser un mateix.
Pel que fa al descentrament, segons Piaget, l'egocentrisme és l'aspecte fonamental del pensament dels infants de 2 a 6 anys. L'educació no ha de pretendre "alliberar" als infants d'aquest egocentrisme, ans al contrari, ha de permetre viure'l i, sobretot superar-lo, però mai negar-lo, ja que ajuda a estructurar el pensament. L'acció educativa mitjançant el descentrament ha d'ajudar als infants a sortir d'aquest sistema de referència basat en un mateix i en els propis sentiments per aconseguir descentrar-se, és a dir, per a diferenciar allò que és seu d'allò que pertany al seu entorn.
Els continguts de la Pràctica Psicomotriu es basa en el joc lliure, és una activitat espontània i permissiva que s'organitza progressivament a partir dels objectes disposats pel joc dels infants. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises. Basant-se en el cos, el moviment i l'espai, es poden emmarcar, però, diferents aspectes que es treballen, de manera global, a les sessions de Psicomotricitat:
· El cos, l'esquema corporal.
· El moviment
> Tonicitat
> Control postural
> Equilibri
· Estructuració perceptiva
> Espai
> Temps
ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES
Espai
La sala de Psicomotricitat ha de ser un espai ampli, ventilat i lluminós. El terra és recomanable que estigui cobert amb PVC o de fusta, per tal d'evitar el fred (durant la sessió els infants van descalços o amb uns mitjons).La temperatura ha de ser ambient, no ha de fer excesiva calor, però tampoc fred. L'espai ha de convidar al moviment i al joc dels infants, i a més a més, ha de ser confortable. És important que no hi hagin obstacles que impedeixin el moviment lliure dels infants.
Temps
Cada sessió hauria de tenir una durada de 1 hora i 30 minuts per a cada grup. D'aquest temps, 1 hora es dedicaria al joc i a l'expressivitat lliure dels infants, i la resta a la benvinguda, representació, explicació de contes, etc.
Pel que fa a la periodicitat de les sessions, seria recomanable un mínim d’una sessió a la setmana, contemplant l’opció de realitzar-ne més amb els alumnes de tres anys.
Material
Mobiliari
Espatlleres.
Mirall gran.
Bancs suecs.
Caixes de plàstic per a endreçar el material.
Material tou
Blocs d’escuma folrats amb teles: les dimensions de referència dels blocs és de 60 x 40 x 30 centímetres. És recomanable que hi hagi un mínim de dos blocs d’escuma per infant. Aquest material té infinitat d’utilitats, el fet de ser tan lleuger permet crear torres, cases...
Altres estructures d’escuma: cilindres, escales, arcs, etc.
Matalassos d’escuma: aquest material té l’objectiu de protegir de les caigudes dels infants, però també serveix per a construir elements. La mesura recomanada és de 140 x 120 centímetres, havent-hi la necessitat de tenir-ne de diferents gruixos.
Teles de colors: robes de diferents mides i colors per a disfressar-se, crear elements, etc.
Cordes de cotó: per a lligar, assegurar...
Pilotes d’escuma.
Mterial dur
Anelles de plàstic, de diferents diàmetres.
Calaixos i caixes de plàstic o fusta i diferents mides, per a omplir-los de material, ficar-s’hi dintre, etc.
Pel moment d’expressivitat plàstica i gràfica, cal tenir el següent material:
Material de dibuix i modelat
Fulls de paper.
Material d’escriptura i dibuix: retoladors, llapis de colors i de grafit.
Plastilina.
Plaques de fullola per a les creacions de cada infant.
Material de construcción
Fustes envernissades amb vernís incolor.
Llistons de 30 x 15 centímetres, i 2 centímetres de gruix.
Quadrats de 15 x 15 centímetres, i 2 centímetres de gruix.
Pals de 45, 30 i 15 centímetres.
Aquest material ha de restar endreçat en caixes.
ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ
Organització de les sessions
S’entén el treball psicomotor a la sala de psicomotricitat com una seqüència de fases que van succeint de manera coherent i ordenada.
D’aquesta manera, i basant-nos en la Pràctica Psicomotriu Aucouturier, es proposa una seqüència de cinc fases en les quals s’organitza cada sessió:
RITUAL D’ENTRADA
Per a aqueta fase els infants es disposen asseguts en bancs suecs, des d’on poden observar la disposició de la sala. És un moment de cohesió de grup, de presentació de la sala, de seguretat, de trencament amb les activitats més de caire escolar i de conversa inicial.
És en aquest moment quan:
Es nombra als infants que no estan presents, per a donar importància a les relacions de grup i a la seva cohesió
Es recorden les normes que han de seguir per a jugar: no fer-se mal ni fer mal a ningú, respectar el material i no portar-lo d’un espai a un altre i, sobretot, “jugar com si...”
També és el moment per a recordar situacions que van passar en sessions anteriors, per a preguntar als infants a què voldran jugar, etc.
FASE D’IMPULSIVITAT
Abans de l’activitat motriu espontània es proposa als infants alguna activitat o joc que serveixi de desbloqueig tònic, a la vegada que d’escalfament per a evitar possibles lesions.
Després, a partir de la indicació del/de la psicomotricista, s’arriba al moment destruir una torre de coixins, a través de la qual els infants es descarreguen emocionalment. Aquesta muralla o torre de coixins simbolitza a l’adult en la seva representació simbòlica, i el fet de derrivar-la permet superar la culpabilitat del plaer de destruir.
FASE D’EXPRESSIVITAT MOTRIU
Després de l’enderrocament de la torre o muralla, l’activitat motriu que s’inicia és molt impulsiva. Els infants van passant pels espais muntats, adaptant el seu cos i els seus moviments a les diferents activitats proposades.
D’entre els seus jocs, es diferencien els de seguretat profunda, observats per Aucouturier, que va veure que els infants experimenten la pèrdua i el retrobament amb els girs, els rodolaments, les caigudes, etc. Són jocs que seguritzen i creen una imatge d’un mateix i de les pròpies possibilitats.
A més a més, a mesura que transcorre la sessió es donen diferents tipus de jocs, com és el cas del joc simbòlic, el qual es podria considera com una fase dintre del joc motriu espontani. Són propis els jocs de destruir; d’amagar-se; d’identificar-se amb l’agressor; d’omplir, buidar, separar, unir... També es donen els jocs d’identificació en els quals els infants “fan com si...” i es donen uns rols i unes accions.
FASE DE REPRESENTACIÓ
Després de la fase de joc motriu espontani, el / la psicomotricista convida als infants a anar a un altre espai de la sala on es començarà una fase d’expressivitat plàstica i gràfica.
En aquest moment, el/la psicomotricita presenta un material a partir del quals els nens i nenes hauran de representar algun aspecte de la sessió viscuda. Aquesta representació pot estar feta amb construccions, mitjançant un dibuix, un modelat... Aquest tipus d’activitats ajuden a passar del plaer de fer al plaer de pensar.
RITUAL DE SORTIDA
Aquesta fase és tan important com les altres, ja que té per objectiu concloure tota la sessió, recollir-la, identificar a cada infant en la seva individualitat i acomiadar-se. Segons l’edat dels nens i nenes pot ser d’una manera o d’una altra. S’acostuma a agrupar als infants a un espai diferenciat, que és sempre el mateix i es canta una cançó coneguda per tots/es, que marca la finalització de la sessió. Quan arriba l’hora de marxar, el/la psicomotricista s’acomiada de cadascun dels infants, fent-los veure la seva importància.
Abans d’entrar a la sala de Psicomotricitat hi ha dues fases prèvies: una que fa referència a la preparació de la sala i dels espais per part del/de la psicomotricista; i una altra que implica la preparació dels infants: treure’s les sabates, posar-se els mitjons, treure’s roba (si s’escau), etc.
La fase de preparació de la sala és molt important, ja que acondiciona l’espai per a la realització de la sessió. La disposició dels materials, i els materials que estiguin presents farà que la sessió transcorri d’una manera o d’una altra. El/la psicomotricista ha de tenir ben clars quins són els objectius que persegueix a cada sessió per tal d’organtizar l’espai d’una manera o d’una altra. Així, la sala de Psicomotricitat queda configurada en diferents espais que ajuden a l’infant a realitzar el seu propi itinerari maduratiu.
Pel que fa al moment dedicat a canviar-se de calçat i de roba, és important comptar amb un espai adequat on els infants puguin deixar les seves pertinences ordenades i ben col·locades.
ACTITUD DEL PSICOMOTRICISTA
La persona que s’encarrega de dur a terme les sessions de Psicomotricitat, és interessant que sigui un/a psicomotricista o, si més no, tingui nocions referents a la Pràctica Psicomotriu proposada.
A més a més, el paper del tutor/a del grup d’infant juga un rol molt important. El fet d’estar present durant la sessió li ajuda a observar comportaments, actituds i maneres de relacionar-se i jugar dels alumnes. És important, a més a més, que en el transcurs de les sessions de Psicomotricitat hi hagi dues persones adultes per atendre millor les necessitats i els moviments dels infants.
L’actitud del / de la psicomotricista ha d’assegurar la seguretat afectiva de l’infant des de dos punts de vista:
El nen ha de viure respectat perquè pugui descobrir i conèixer el seu entorn. El respecte afavoreix la relació infant – adult i, per tant, aquest darrer infondrà seguretat al nen/a.
Ha d’haver una permanència del marc que oferim als infants. Perquè puguin accedir a la funció simbòlica han de tenir clars els límits del propi cos i del llenguatge. El joc, per tant, ha de tenir un context que permeti l’accés a la vida cognitiva.
El / la psicomotricista ha de ser sensible a les emocions dels nens/es, ja que aquestes emocions són una manera de sol·licitar a l’adult i de cridar la seva atenció per tal d’arribar a la comunicació amb ell/a.
A més a més, el/la psicomotricista ha de viure amb plaer el moment d’estar amb els infants a la sala i, sempre des del seu paper d’adult, participar en els jocs que s’hi desenvolupen.
Mirat des d’aquest aspecte, els objectius primordials que han de tenir en compte els/les psicomotricistes a l’hora de realitzar una sessió de Psicomotricitat són els següents:
Acompanyar el camí de comunicació i expressió.
Facilitar la sortida del pensament màgic per a evolucionar cap a un pensament més significatiu i més operatiu.
Donar sentit a les accions dels infants com a resultat de les emocions, conflictes, desitjos i necessitats.
Fer que l’infant pugui vivenciar els continguts de l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres; i de comunicació i llenguatge, per a poder interioritzar-los i afavorir el seu aprenentatge significatiu.
Facilitar la coherència pedagògica de tal manera que les activitats a les sessions de psicomotricitat preparin, completin i consolidin els aprenentatges que l’infant ha d’assolir al llarg de l’etapa.
Potenciar els aspectes socials de la relació a un ambient d’activitat lúdic.
